Ara fa més o menys un any i mig que vam decidir tirar endavant amb el nostre projecte d´adopció . Durant el temps que va durar la nostra reflexió , si tiràvem endavant , si seria nacional o internacional ,vam anar a informar-nos al ICCA , i vam visitar un parell d´ ECAI. Les dues entrevistes van ser molt decepcionants ja que ens pintaven un panorama força incert i amb poques esperances d´aconseguir el que tant desitgem. Vam xerrar molt entre nosaltres dos i amb alguns amics molt íntims, vam llegir alguns llibres que ens havien recomanat ...
Peró hi va haver dues circumstancies que ens van donar molta empenta per tirar endavant , la primera va ser la arribada a la família de la meva neboda Jana Lai Fujing , la nostra princesa oriental ens va robar el cor des de el primer moment que la vam conèixer , a nosaltres i al Marçal que ja el dia de la seva arribada al Prat volia que ens la portesim a casa.
A la Jana no la vaig conèixer com a tots els meus altres nebots a la clínica Dexeus envoltats de la gran família que som sinó a la meva feina a travès del blog del Pere i amb totes les meves companyes de feina al costat i jo super emocionada i amb llàgrimes als ulls de veure que per fi havien pogut abraçar el seu somni ...el moment en que vaig veure a traves de les fotos ,que el Pere ens penjava a diari, la trobada amb la Jana ,el recordaré sempre i una d´aquelles fotos en les que la Carme abraça a la Jana per primera vegada encara es al meu panell del despatx amb les fotos del Marçal . Sense dubte van ser moments que han marcat la meva vida ja que es van remoure tants sentiments dins meu que en aquell moment ho vaig saber ,la decisió estava presa ,no tenia dubtes de tirar endavant amb l´adopcio i el país seria Xina ja que aquesta decisio que venia de molt anys enrera ara prenia tot el sentit del món.
La primera vegada que vaig entrar a un blog va ser al Raconet de la Jana, la Marta i la Clara , i gracies a ell vaig començar a entrar en tot aquest món dels blogs i de les webs que per a mi fins aquell moment era totalment desconegut... durant aquest període un día rellegint entre una historia i un altre vaig anar a parar a la web de la Sílvia , Filla del cor, i dia a dia veient les imatges de les dues princeses i gràcies als narradors d´aquestes dues boniques histories els dubtes es van anar alleujant i desprès d´explicar al Marçal una mica el nostre projecte i convence´l de que la seva germana acabaria parlant Català...ja que segons les seves paraules " jo no vull un bebè que parli xino vull que parli Català"...donç ens vam tirar de cap a enllestir papers .
Amb tot això vull explicar-vos que la nostra decisió d´adoptar no sorgeix d´ unes boniques imatges trobades a un blog però que aquests blogs van ajudar molt a veure que podíem tirar endavant i que tot aquells complicadisims tràmits que ens demanaven i que se´ns feien tant feixucs acabarien a bon port i que al fi aconseguiríem la familia que tant desitjàvem tenir.
PERE y SÍLVIA Gràcies per haver començat a estirar del nostre fil vermell abans que nosaltres mateixos ,amb els vostres blogs diàriament ajudeu a molta mes gent de la que podeu imaginar...Seguiu estirant els fils i guiant els estels que vindran d´Orient per il.luminar-nos les nits .
