Aquest migdia el Marçal i jo hem tingut una estona de confessions mútues ...
Tornàvem junts de la festa de inauguració de la nova escola ( aquest setembre hem estrenat noves instal·lacions i avui ho celebràvem ) i caminant per el carrer m ´ha dit que em volia explicar un somni que havia tingut dijous ...després s ´ho ha repensat i no volia explicar-ho ..deia que era una mica trist i que potser ploraríem ...al final xerrant , xerrant he aconseguit que m´ho expliqués : el somni era el següent , ell va somniar que hi havia una botiga de germanets i que nosaltres li havíem dit que aquella tarda hi aniríem , estàvem ja a la botiga i aleshores ...... es va despertar ...i es clar no hi havia germanet . Diu que es va sentir molt malament i de fet quan m ´ho estava explicant ja plorava i jo també ....
A banda del tema de la botiga de nens que em remou molt temes que he sentit i llegit aquests dies , em preocupa molt aquesta angoixa del meu fill , hem seguit parlant i ha començat un altre cop amb el tema dels bebès de la panxa i perquè no tenia jo un altre bebè a la panxa i perquè marxaven i perquè a altres mamàs no els hi passava això ...i perquè i perquè i perquè ..... de veritat que vivim el dia a dia molt feliços ...però aquesta absència cada vegada pesa més i trobar respostes que siguin comprensibles per un nen de set anys també .
I com us he dit era dia era de confessions mútues ....jo també li he explicat lo trista que m ´he sentit una estona abans a l´escola ....hi havia un escenari amb música i animació , ja era la última cançó i havia alguns nens de l´escola ballant amb els animadors .... a la primera hi havia fila tres nenes xineses i el Marçal al costat i la música ..deia quelcom així que no et preocupis que els somnis es faran realitat ...molt bonica , molt emotiva ( crec que es una cançó de operación triunfo ) se´m han omplert els ulls de l´llágrimes i la veritat no sabia on ficar-me perquè no tenia ganes de preguntes ni de confessions amb les meves amigues , al final he aconseguit que ningú se´n adones però ....
No podem evitar tenir bonics somnis que al llevar-nos no siguin reals però algun dia ens despertarem i la Clàudia o el Biel o els dos estaran a casa donant guerra. ...i molta felicitat ¡¡¡
