Aquest migdia el Marçal i jo hem tingut una estona de confessions mútues ...
Tornàvem junts de la festa de inauguració de la nova escola ( aquest setembre hem estrenat noves instal·lacions i avui ho celebràvem ) i caminant per el carrer m ´ha dit que em volia explicar un somni que havia tingut dijous ...després s ´ho ha repensat i no volia explicar-ho ..deia que era una mica trist i que potser ploraríem ...al final xerrant , xerrant he aconseguit que m´ho expliqués : el somni era el següent , ell va somniar que hi havia una botiga de germanets i que nosaltres li havíem dit que aquella tarda hi aniríem , estàvem ja a la botiga i aleshores ...... es va despertar ...i es clar no hi havia germanet . Diu que es va sentir molt malament i de fet quan m ´ho estava explicant ja plorava i jo també ....
A banda del tema de la botiga de nens que em remou molt temes que he sentit i llegit aquests dies , em preocupa molt aquesta angoixa del meu fill , hem seguit parlant i ha començat un altre cop amb el tema dels bebès de la panxa i perquè no tenia jo un altre bebè a la panxa i perquè marxaven i perquè a altres mamàs no els hi passava això ...i perquè i perquè i perquè ..... de veritat que vivim el dia a dia molt feliços ...però aquesta absència cada vegada pesa més i trobar respostes que siguin comprensibles per un nen de set anys també .
I com us he dit era dia era de confessions mútues ....jo també li he explicat lo trista que m ´he sentit una estona abans a l´escola ....hi havia un escenari amb música i animació , ja era la última cançó i havia alguns nens de l´escola ballant amb els animadors .... a la primera hi havia fila tres nenes xineses i el Marçal al costat i la música ..deia quelcom així que no et preocupis que els somnis es faran realitat ...molt bonica , molt emotiva ( crec que es una cançó de operación triunfo ) se´m han omplert els ulls de l´llágrimes i la veritat no sabia on ficar-me perquè no tenia ganes de preguntes ni de confessions amb les meves amigues , al final he aconseguit que ningú se´n adones però ....
No podem evitar tenir bonics somnis que al llevar-nos no siguin reals però algun dia ens despertarem i la Clàudia o el Biel o els dos estaran a casa donant guerra. ...i molta felicitat ¡¡¡
De vegades els somnis poden semblar angoixants i incompensibles...
ResponEliminaSegur que després de la ploradeta et vas sentir millor... i que sí que sí que els somnis es faran realitat!!!!
Hola guapa, muchísimas gracias por tus palabras en mi blog, en este camino estamos todos unidos tanto para las alegrías y las penas, aunque a mí me cuesta más expresar estas últimas. Guapa, te contesto pronto a tu hermoso mail que me hizo reflexionar mucho, no pienses que me he olvidado, es que he tenido algunos problemillas familiares y he ido un poco liada. Sabes? estoy de los nervios, he oido que alguna familia de febrero de 2008 y a mí todavía no me han dicho nada... ya te contaré. Besos!!!!!!!
ResponEliminaPerdona, creo que se ha cortado alguna palabra de mi anterior post, te decía que he oido que alguna familia de febrero de 2008 ya la han revisado y a mí de momento no me han dicho nothing de nothing....(???????) Uffff...esto no sé si es bueno o malo.
ResponEliminaHola sóc mignova en el teu blogg, ara fei molt de temps que no el llegia.
ResponEliminaM' he encantat el sommni del teu fill, llastima que es despertes abans de que es fes realitat.A vegades el somnis es fan viure la realitat que en agradria mentres dormim, pero ja veureu que molt avit tindreu aquí la Claudi o en Biel i el vostre sommni serà ja una realitat.
Roser ,mami de Valèria Chun Yàn i esperant a Martína......
http://valeriaimartinadostressorsdelaxina.blogspot.com/
Espero que ben aviat el somni del Marçal es faci realitat i que la claudia o en Biel formin part de la vostra família ben aviat.
ResponEliminaNo havia vist aquesta entrada fins avui... no entenc peruqè no se m'actualitza el teu blog quan escrius...
Un petó.
Laura.