dissabte, 18 d’abril del 2009

Tots som diferents


Inspirada per l´ultima entrada de la Laura de unviatgediferent.blogspot.com volia explicar un fet que li va passar al Marçal a l´escola fa un parell de mesos.


Ell esta super content i molt orgullós de que algun dia arribi la seva germana de Xina , i aquesta alegria la transmet allà on va i ho explica a thotom ...Una d´aquestes vegades va ser amb el seu entorn d´amics de l´escola en el transcurs d´una activitat extraescolar , eren al vestuari uns quants companys i algunes mames i l´avia del Marçal( és una activitat a la que jo no puc anar mai i em substitueix la meva sogra , beneïdes avies !!!! ) i en Marçal va comentar això de que la seva germana venia de Xina , un dels seus companys va riure i algun altre el va seguir amb les brometes fins que al final el Marçal va acabar plorant , són coses de nens no es fet amb malicia però amb ell un tema tant important en el que té tantisima il.lusió dons el va ferir molt ...una de les mamis , la meva amiga Maite , la nostra supermami, va renyar los comentant que no hi havia res de que riure i dient la moltisima sort que tenia el Marçal de tenir una germana que arribaria de Xina ...i això el val calmar molt i li va donar molta seguretat ...tanta que ja veureu el que va passar un parell de dies desprès .
Les coses pensàvem que acabarien aquí però no... els divendres a la classe fan una hora de tutoria en el que els nens expliquen conflictes o temes de la setmana que els preocupin ... i al Marçal que encara li rondava tot el tema per el cap donç quan la mestre va preguntar si algú tenia quelcom que comentar dons el Marçal va aixecar la ma i va dir : " jo vull explicar que la meva germaneta vindrà de Xina i va explicar devant de tota la classe una mica tota la nostra historia , jo de tot això em vaig enterar per la professora que va ser la primera sorpresa per la noticia i per la manera en que el Marçal explicava amb orgull la seva historia ( a mi no m ´ha dit res de tot això ) , ... es clar que això va provocar un debat on van participar tots i els nens que havien nascut d ´altres Països també van parlar , van parlar dels " dels ulls xinos" i de més coses , la mateixa setmana una de les amiguetes de classe del Marçal havia començat a portar ulleres i això havia sigut el altre conflicte setmanal , així es que la profe va tractar el tema de les diferencies entre uns i uns altres com a valor i no com defecte .
Crec que a la escola i els mestres d ´avui en dia tenen una preparació excepcional en tots els temes que envoltin el fet de ser diferents a més de tractar-los amb molta sensibilitat i professionalitat , al menys aquesta ha sigut la meva experiència . Ara estic fent un recull del contes que tenim sobre adopció i la Vicky ( la mestre del Marçal) prepararà un tarda monogràfica sobre el tema .
Aquella tarda al sortir de la escola ...el peque que havia fet el comentari que havia ferit al Marçal , va venir i ens va comentar : " papes del Marçal , ara ja entenc que vol dir que un germanet vingui de la xina ..." nosaltres no enteníem res ...no va ser fins uns dies desprès que vam saber tot això però la veritat es que ens fa sentir-nos molt orgullosos del Marçal i de manera que ell solet ha volgut resoldre el conflicte , i tambè de l´escola i la mestre ...al menys a la nostra classe sap el positiu que hi ha en que tots siguem diferents !!!!
Així es que crec que ens tocarà viure moments dolents però moments com aquest els superen ...estic segura paset a paset entre tots farem un mon millor oi Laura ?

Gracies Maite , Gracies Vicky !!!

Aprofitant la entrada un dels contes que portarem a l´escola es . ELS QUATRE VIATGERS de l ´Asha Miró ..l ´historia de 4 nens que venen de Rússia, India , Etiòpia i Xina a una ciutat al costat del mar on troben uns pares nous .

4 comentaris:

  1. Jo també sóc profe i em dic com la del Marçal! Quina casualitat! La veritat que a l'escola sempre sorgeixen conflictes i les mestres mirem de resoldre'ls o de si més no fer-los reflexionar, de vegades amb èxit de vegades sense tant d'èxit. Però sempre amb la millor intenció!
    Me'n alegro de l'experència +!!!
    Per cert el conte el vaig tenia a les mans, i em van agradar mot els dibuixos per em vaig contenir de comprar-lo, uns dies despres vaig tornar a la llibreria i no hi era!!! Potser me'l vas prendre tu jejeje!

    ResponElimina
  2. Merce.. tinc la pell de gallina de llegir la història del Marçal! Gràcies per explicar-la i compartir-la. El teu fill/a vingut de xina tindrà un germà collonut!
    Si, segur que xino xano farem un món millor, i amb l'ajuda de nens com el Marçal i amb gent com la Maite o la Vicky, segur que ho aconseguim.
    Tot i així, tan nosaltres com els nostres fills haurem de tenir una autoestima molt molt forta, de fet, jo no tan, però el meu marit l'hi té molt i va ser un tema molt parlat durant les entrevistes amb les psicologues.
    Sé que hi ha un conte, no l'he llegit però m'han dit que és preciós, es diu Gínjol i és la historia d'una família africana que adopten una nena blanca.

    ResponElimina
  3. upss que rápid noies ¡¡¡ Victoria , realment us admiro a tots els profes ja que és una tasca amb molta responsabilitat i realment molt vocacional , en aquests temps ni la societat ni molt pares posen fácil aixó de educar als nens ...i a l éscola amb tantisima diversitat de families ( i no em refereixo a races ni nacionalitats ) nosaltres sóm un grup de pares molt actius i participatius amb l´educació dels nostres fills i es bastant desesperant veure com organitzes coses per tots els nens i que la comoditat de molt pares prevalgui per sobre del benestar o els interesos dels nens , pero en fi nosaltres continuarem amb la nostra manera de fer perque aquests enanos creixin feliços i amb els millors valors ..je , je potser si que el llibre t´el vaig pendre jo...a mi m´encanta deixar llibres així que quan vulguis...
    ...Laura m ´ha encantat el que dius del Marçal ,
    te tantisima il.lusió per aquest germa-germaneta que crec que la millor dosi d´autoestima me l´ha dona ell, quan em van explicar la primera part del conflicte jo em vaig posar força trista i m´agafava mal de panxa de pensar lo malament que ho pasarien els dos germans amb moltes ocasions similars i en canvi ell va ser qui malgrat tot va agafar el "toro per les banyes" aixi es que segur que a tu et pasará el mateix i quan el teu fill sigui aqui la teva autoestima será enorme perque será tant gran com l´estimació que sentirás per ell.
    Gracies per la recomenació del Gingol ..avui mateix el busco ens encantará segur ...Gracies a les dues per uns comentaris tant bonics ¡ Per cert Laura has llegit el conte Endevina com t´estimo ...? em dones molta feina perque m´inspires un altre entrada .. Molts petonssssssssss per cert a families S XXI i a un article sobre families multiculturals ..

    PETONNNNSSSSNNSNNSSSSSSSSSSS

    ResponElimina
  4. Buff me da miedo pensar en el primer día que Candela llegue a casa diciendo que en el cole le han dicho algo "malo". De momento hemos tenido suerte, y su prima ya se encarga de explicar que es china y todo lo demás. A la mía le da un poquito más de corte.
    Marçal va a ser un hermano increible.

    saludos

    por cierto, ¿os apetece participar en la colcha de los 100 deseos de mi hija?
    pasaros por Farolillos Chinos y allí tenéis mi mail para ponernos en contacto.
    gracias

    ResponElimina