Recepta per passar un Bon Nadal

1 Kg i mig d ´il.lusió

100% de la família i de la gent que estimes al teu voltant
a poder ser no deixar cap ingredient passar el Nadal solet.

1 paquet de imaginació per que tot quedi ben bonic .

Totes les ganes de divertir-se
Força per menjar-se tots els torrons i per fer caga al Tió
Els desitjos més bonics per a tothom .

Asegurem que aquesta recepta no falla mai .

BON NADAL PER TOTS

El primer regal de la Claudia i el Bièl

Si, aquesta preciosa nina és el primer regal per la Clàudia o el Biel, ella farà companyia al Marçal que la cuidarà molt bé mentre duri la espera .
Carona Xinesa i cor africà ...perquè cor africà ? , perquè ens l´ha fet la Victòria d´Arrivarás d´Etiopia.
Sincerament quasi no tinc paraules , ens ha fet moltisima il.lusió a tots i aquesta nit ja dorm amb el Marçal, ahir ja va tenir els seu primer combat de Karate contra el Coloraines( un robot de roba que vam pintar junts) , per cert la nina ha sigut Campiona Mundial( tranquil·la Victòria , el Marçal no és gens brutote, però es clar és un nen ) .
Ara ens manca trobar-li nom com al reste de la colla que acompanya al Marçal ....cada nit dorm amb dos ninos .
Victòria és un regal tan especial que de veritat no se que dir .. . apart de que tens unes manetes i un cor que arriba d ´aqui a la Xina anar i tornar i tornar a anar evidentment passant per Etiopia ¡¡¡¡¡¡¡
Un petó família i molt Bon Nadal .

Quan es deixa anar el fil vermell....

Aquesta setmana el meu tiet ha deixat anar el fil....ell que tota la vida ha estat lligat als fils ...vermells i de tots colors ...junt amb la seva familia els fils de tots colors han sigut la seva vida...adeu tiet ...et recordaré sempre, per mil i una coses, per les visites a diari al pis d´adalt a marti molins , perque vas ser el meu primer jefe , perque els teus fills son meravellosos ....perque el teu amor la MªTresa és un sol,de les netes que hem de dir? la seva admiració per el seu avi ho diu tot , perque has donat exemple durant tota la teva vida del que és la constancia amb la feina i la feina ben feta ...per l´orgull ben entes de ser catalá i sobre tot per mantenir la unió amb la familia, amb els teus germans i nebots . Fins sempre Senyor Ara ¡¡adeu tiet Miquel ....

avui una recomanacio ...Kinderland

Fa un any es va obrir un món màgic al nostre poble, Kindeland, jugar i leer....
la veritat es que des de el primer dia em va cridar la atenció el cartell i el ambient que es veia des de fora ..." ràpid , ràpid entrem" li vaig dir al Marçal i quan vam traspassar la porta de la botiga ...no sabíem on mirar ...no és només les meravelloses joguines que tenen , totes elles ben originals i especials ,la varietat de contes infantils....es el entusiasme i la fantàstica atenció de la Mercè explicant cada un dels contes , dels jocs, del petits trucs ....quan entrem mai sabem a la hora que sortirem ..realment un món màgic.
Han estrenat una nova web i es poden fer comandes per internet però jo realment el que us recomano es que els visiteu no virtualment ...jo ja li he recomanat al Tio i als reis que es passin per allà , així que no cal que els hi passeu la web ...ja la ténen. www.kinder-land.es
I per els creadors realment felicitats....
ah¡ estan especialitzats en joguines i contes alemanys ja que la Mercè i el Alberto ( creadors de kinderland) son d´origen mig català mig alemany.

El somni del Marçal

Aquest migdia el Marçal i jo hem tingut una estona de confessions mútues ...
Tornàvem junts de la festa de inauguració de la nova escola ( aquest setembre hem estrenat noves instal·lacions i avui ho celebràvem ) i caminant per el carrer m ´ha dit que em volia explicar un somni que havia tingut dijous ...després s ´ho ha repensat i no volia explicar-ho ..deia que era una mica trist i que potser ploraríem ...al final xerrant , xerrant he aconseguit que m´ho expliqués : el somni era el següent , ell va somniar que hi havia una botiga de germanets i que nosaltres li havíem dit que aquella tarda hi aniríem , estàvem ja a la botiga i aleshores ...... es va despertar ...i es clar no hi havia germanet . Diu que es va sentir molt malament i de fet quan m ´ho estava explicant ja plorava i jo també ....
A banda del tema de la botiga de nens que em remou molt temes que he sentit i llegit aquests dies , em preocupa molt aquesta angoixa del meu fill , hem seguit parlant i ha començat un altre cop amb el tema dels bebès de la panxa i perquè no tenia jo un altre bebè a la panxa i perquè marxaven i perquè a altres mamàs no els hi passava això ...i perquè i perquè i perquè ..... de veritat que vivim el dia a dia molt feliços ...però aquesta absència cada vegada pesa més i trobar respostes que siguin comprensibles per un nen de set anys també .

I com us he dit era dia era de confessions mútues ....jo també li he explicat lo trista que m ´he sentit una estona abans a l´escola ....hi havia un escenari amb música i animació , ja era la última cançó i havia alguns nens de l´escola ballant amb els animadors .... a la primera hi havia fila tres nenes xineses i el Marçal al costat i la música ..deia quelcom així que no et preocupis que els somnis es faran realitat ...molt bonica , molt emotiva ( crec que es una cançó de operación triunfo ) se´m han omplert els ulls de l´llágrimes i la veritat no sabia on ficar-me perquè no tenia ganes de preguntes ni de confessions amb les meves amigues , al final he aconseguit que ningú se´n adones però ....
No podem evitar tenir bonics somnis que al llevar-nos no siguin reals però algun dia ens despertarem i la Clàudia o el Biel o els dos estaran a casa donant guerra. ...i molta felicitat ¡¡¡

Em xiulen les oides, algú parla de mi ?

Han sigut molts mesos lluny d´aquesta finestreta .... les noticies o millor dit la manca de noticies des de Xina en aquests mesos em desesperaven una mica i vaig decidir fer una paradeta , no sé si a partir d´ara tornaré a tenir la dinàmica de tenir actualitzat el blog , però avui si, avui i ha una petita novetat , es ben petita però espero que ajudi a aixecar els ànims d´algú en quant a les poquetes noticies que rebem de que pot estar passant amb els nostres expedients a Xina ...us explico :

Porto tota la setmana amb la sensació de que estaven literalment remenant el nostre expedient , ja se que es una tonteria però era quelcom així com quan diem que et xiulen les oïdes perquè algú esta parlant de tú, dons quelcom similar, com un neguit , intuïció , digueu- li com vulguis. El cas es que aquest mati he rebut per sorpresa una trucada del icaa , després de 8 mesos sense noticies, es clar m´he sorprès moltisim i efectivament quelcom estava passant amb el nostre expedient ja que els havien avisat del ministeri que havíem de refer el taló emès al CCAA ja que els xinesos ho requerien perquè el que tenien estava caducat...caducat ? però si no tenia caducitat ( ho vam demanar expresament)
Desprès de mil trucades al banc, al ministeri, a transmès , al final hem descobert el problema , el banc de santander que es la entitat amb la que vam fer els talons ha canviat de nom o raó social o quelcom similar y ara no existeix com a tal com a BCSH i per tant es clar el taló no es valid , amb el taló del BLAS en principi no hi ha hagut problemes ja que l´han ingressat abans . Atenció a les famílies que en els últims mesos hagueu enviat els talons i siguin del Santander .... a més al ser talons confirmats a tu el banc te´ls cobra en el moment de fer-los per tant no tens cap sospita de que no siguin correctes.
A banda de les gestions que hem hagut de fer i que fins dimarts no viatjarà de nou el taló cap a Xina , la bona noticia es que sembla que a Xina van una mica més avançats en la revisió dels expedients . He parlat amb el ministeri a Madrid i m´han confirmat que tot fa pensar que si, que al tenir revisats tots els expedients del any 2007 que era on hi havia el tap, el 2008 i 2009 no hi havia tants expedients i estan fent força via. Tot hi així també m ´han comentat que hi ha uns mil expedients per resoldre només a Catalunya. Ara manca veure com es va movent la finestreta de revisions dels expedients i si això confirma el que m´han dit tant a Madrid com a la Generalitat.
Ja sé que no son grans novetats ni per tirar coets però si dona una escletxeta d´esperança....
Seguim esperant....intentant no desesperar.....
PD ...per cert la nostra data de registre es 16 de febrer de 2009

Els primers desitjos de La Manta dels cent desitjos

Uf, aquesta entrada em fa moltisima il.lusió . Ja tenim el primer desitj per la manta dels cent desitjos ! el primer regal per la Clàudia o el Biel i ens ´ha arribat d´Africa, millor dit d´algú que té el cor a Africa....La Victòria d ´Arrivarás d´Etiopia.
El primer regal que vam rebre per el nostre primer fill, el Marçal, també va venir d´Africa , era una sonall fer a ma de vímet i ens els va portar una amiga que tornava d´una caravana solidària al Sàhara , i la coincidència m´ha encantat...El desitj és una preciositat i igual que el sonall serà una d´aquelles coses que sempre guardaré amb molt molt carinyo ...Gracies Victòria ¡¡¡
...i seguim amb les coincidències ...la Victòria em va enviar un desitj per l´Anna , una noia molt especial que espera el seu nen, el Nicolás o la Martina que vindrà de Mali molt aviat ...al dir-li a la Victòria que l´Anna no havia pogut fer la manta i que això la posava molt trista , de seguida en va enviar un per ella ...i la casualitat ha sigut que quan he anat avui a portar-li li he dit que tenia dues sorpreses per ella ....I m ´ha contestat :" uf que passa avui ??? mira quin sms he rebut avui" i al missatge hi havien molt bones noticies sobre la seva propera assignació....A les hores li he donat el desitj de la Victòria i el que li he fet jo mateixa i li han encantat ...estava super feliç ...crec que aquest 11 de Maig el recordarà per sempre!!!!!
Estic segura que els fills no venen amb un pa sota el braç , però si amb una colla de bons amics que comparteixen els millors moments que vivim i que viurem....gracies a ells ( al Marçal, i al Biel o la Clàudia sense haber arribat ) he conegut a gent molt especial que ja estimo una mica o molt i que espero que segueixi sent així per molt anys o millor, per tota la vida.

la mona amb el edu

Hem trigat un munt de dies , però al final hem pogut celebrar la mona amb el meu fillol Edu , quin día més xulo amb familia .

Una tarda a La Opera amb els peques

Doncs si, aquest divendres vam poder gaudir d´una tarda familiar molt divertida , vam anar a veure un espectacle d´Ópera , concretament l´espectacle era: El humor en la Ópera , i si la veritat es que van gaudir molt amb algunes de les aries més divertides ...especialment amb el pace i gioia del barber de Sevilla les risotades dels nens eren ben contagioses...al final van convidar als nens a portar floretes als artistes i és clar tots encantats de sortir al escenari ...serán els futurs artistes ? qui ho sap ...de moment m´encanta que al Marçal li agradi tant la música i gaudexi d´un espectacle així ...no tots els divertiments han de ser la Wii ....

i més de Sant Jordi

amb el nostre llibre de SANT JORDI, en aquest cas fotografic... un recull d´imatges d´un dia molt especial . La cara de felicitat i orgull del Marçal sortint amb la seva rosa de paper i cartró en fa possar a mi un somriure de bat a bat , d´aquells que et fan sortir arruguetes per sempre...visca les arruguetes de felicitat i visca la festa més maca de Catalunya i del món mundial . Visca Sant Jordi , el drac , la princesa , els llibres , la Rosa, i no ens oblidem el ratoli Geronimo Stilton el major fomentador de la lectura per a infants d´aquests temps.

Aquest Sant Jordi una Rosa molt especial.

Fa una setmana a l'agafar el correu de la bústia, vaig tenir una sorpresa , entre els sobres de les factures ,de la companyia del gas, de movistar , del aigua etc...els únics que acostumen a arribar ara per correu , hi havia un sobre diferent ....uf que serà ? ...feia temps que no rebia cap sobre especial , ara casi ni per Nadal arriben postals tradicionals , gracies als sms, al correu electrònic i a totes aquestes fantàstiques tecnologies, fins i tot conviden per aquest mitja als casaments... en fi ! Al que anàvem , no vaig esperar a arribar a casa a obrir el sobre i a dins hi havia un preciós collaret ...Una Rosa de Sant Jordi feta amb filferro de colors ... es preciosa i el més especial es qui me l ´ha regalat i qui la fet amb les seves manetes ....La meva estimada Nani , ( ja sé que em mataràs per que posi aquest nom , però a mi m ´encantaaaaaaaaaaaa), la meva cosina amb la que he compartit molts del millors moments quan era molt peque ja que viviem al costat i em portava al cole cada dia ... je je també em comprava pega dolces vermelles i no sé si serà el lligam enganxós de la pega dolça però la veritat es que ens estimem moltisim i ens mantenim en contacte sovint encara que més telefonic que veure´ns....Lo únic que no puc perdonar-li es que no vingués al meu casament perquè se li acudís la fantàstica idea de fer coincidir la data de naixement de la seva primera filla Paula ...però això ja és un altre història ...

Anna tots els collarets que m ´has regalat són preciosos però aquest es el mes especial i l´estreno avui amb moltisima il.lusió .

Anna és un Rosa preciosa moltisimes graciesssssssssss , ets una artistaaaaaaaaaaaa! FELIÇ SANT JORDI !!!!!

La mona amb els besavis

Avui hem visitat als besavis per celebrar la mona . L´avi ja no està per anar en lloc i la setmana passada no van poder venir a celebra-ho amb tots plegats, així que encara que amb una setmana de retard, no volíem deixar de veure´ns i gaudir d ´ells ...97 i 94 anysss són molts anys . Hem passat una molt bona tarda i ells també , quin somriure quan han vist entrar al Marçal per la porta ....ojala puguem disfrutar molts anys més d´ells ! un petonás besavis Miquel i Carme !

Tots som diferents

Inspirada per l´ultima entrada de la Laura de unviatgediferent.blogspot.com volia explicar un fet que li va passar al Marçal a l´escola fa un parell de mesos.


Ell esta super content i molt orgullós de que algun dia arribi la seva germana de Xina , i aquesta alegria la transmet allà on va i ho explica a thotom ...Una d´aquestes vegades va ser amb el seu entorn d´amics de l´escola en el transcurs d´una activitat extraescolar , eren al vestuari uns quants companys i algunes mames i l´avia del Marçal( és una activitat a la que jo no puc anar mai i em substitueix la meva sogra , beneïdes avies !!!! ) i en Marçal va comentar això de que la seva germana venia de Xina , un dels seus companys va riure i algun altre el va seguir amb les brometes fins que al final el Marçal va acabar plorant , són coses de nens no es fet amb malicia però amb ell un tema tant important en el que té tantisima il.lusió dons el va ferir molt ...una de les mamis , la meva amiga Maite , la nostra supermami, va renyar los comentant que no hi havia res de que riure i dient la moltisima sort que tenia el Marçal de tenir una germana que arribaria de Xina ...i això el val calmar molt i li va donar molta seguretat ...tanta que ja veureu el que va passar un parell de dies desprès .
Les coses pensàvem que acabarien aquí però no... els divendres a la classe fan una hora de tutoria en el que els nens expliquen conflictes o temes de la setmana que els preocupin ... i al Marçal que encara li rondava tot el tema per el cap donç quan la mestre va preguntar si algú tenia quelcom que comentar dons el Marçal va aixecar la ma i va dir : " jo vull explicar que la meva germaneta vindrà de Xina i va explicar devant de tota la classe una mica tota la nostra historia , jo de tot això em vaig enterar per la professora que va ser la primera sorpresa per la noticia i per la manera en que el Marçal explicava amb orgull la seva historia ( a mi no m ´ha dit res de tot això ) , ... es clar que això va provocar un debat on van participar tots i els nens que havien nascut d ´altres Països també van parlar , van parlar dels " dels ulls xinos" i de més coses , la mateixa setmana una de les amiguetes de classe del Marçal havia començat a portar ulleres i això havia sigut el altre conflicte setmanal , així es que la profe va tractar el tema de les diferencies entre uns i uns altres com a valor i no com defecte .
Crec que a la escola i els mestres d ´avui en dia tenen una preparació excepcional en tots els temes que envoltin el fet de ser diferents a més de tractar-los amb molta sensibilitat i professionalitat , al menys aquesta ha sigut la meva experiència . Ara estic fent un recull del contes que tenim sobre adopció i la Vicky ( la mestre del Marçal) prepararà un tarda monogràfica sobre el tema .
Aquella tarda al sortir de la escola ...el peque que havia fet el comentari que havia ferit al Marçal , va venir i ens va comentar : " papes del Marçal , ara ja entenc que vol dir que un germanet vingui de la xina ..." nosaltres no enteníem res ...no va ser fins uns dies desprès que vam saber tot això però la veritat es que ens fa sentir-nos molt orgullosos del Marçal i de manera que ell solet ha volgut resoldre el conflicte , i tambè de l´escola i la mestre ...al menys a la nostra classe sap el positiu que hi ha en que tots siguem diferents !!!!
Així es que crec que ens tocarà viure moments dolents però moments com aquest els superen ...estic segura paset a paset entre tots farem un mon millor oi Laura ?

Gracies Maite , Gracies Vicky !!!

Aprofitant la entrada un dels contes que portarem a l´escola es . ELS QUATRE VIATGERS de l ´Asha Miró ..l ´historia de 4 nens que venen de Rússia, India , Etiòpia i Xina a una ciutat al costat del mar on troben uns pares nous .

Quin Padri i quina mona !!!

I és que aquesta Kitty s´ha colat aquest any fins a la mona del Marçal ...La mona era maquisima i molt original i a més tenia xocolata blanca i negre..pert tots els gustos...

Continuant amb les tradicións de Pasqua , dilluns vam celebrar la mona amb la familia, ens ho vam pasar molt bè i el dinar que ens va fer l´avia Magda era bonissim com sempre... El Marçal i la Ducatti van jugar moltisim i s ´ho van pasar bomba.

Grácies padri !!!

La palma 2009

Un petit resum o no tant petit d´un día fantástic passat amb familia ... que divertits que van estar els peques!, que guapos! i sobretot emocionats per " la visita del conillet de Pasqua " que els hi va deixar moltisims ous escampats per buscar.

Avui fa un any que vam entregar la nostra sol.licitud d´adopció al ICCA

Si !! ja ha passat un any i que ràpid que ha pasat i que lent també ... ara mirant enrere penso que el temps ha volat !!, encara que en molts moments durant aquest any semblava que no arrivaba el moment de fer el curs d´idoneïtat, de rebrer el ci , de recopil.lar tots els papers , ...de saber la data de registre ....

Tant de bo que el temps vagi tant ràpid fins que les nostres mans puguin agafar les manetes del nostre petitet o petiteta , però per altre banda quan veig crèixer tant ràpid al Marçal , tambè m´agradaria que el temps s´atures ...i és que la infancia dels peques té tants moments bónics i especials que voldries guardar per sempre i tot pasa tant ràpid!!!

Tant ràpid i tant lent...... !!!!

Zhao , la peli sobre adopció a la Xina

Avui he llegit una breu noticia al diari que m ´ha cridat l´atenció , anunciava l ´estrena d´aquest cap de setmana als cinemes Icària de Bcn sobre la adopció de nenes xineses a Espanya.

Us deixo la sinopsi , si voleu més informació :http://www.zhao.es/main.html

Ens visita en Pasqualet, el conillet de Pasqua

A la nostra familia, alguns anys ens visita el conill de PASQUA . El diumenge de Rams amaga ous als testos i després de beneïr els palmons , a la tornada a casa els peques els han de trobar . És una tradicio molt divertida que ve de Suissa i Alemanya i als nostres peques els hi encanta . Allà es celebra el diumenge següent però com que tradicionalment amb la nostra familia ens veiem aquest dia doncs l´ avancem una setmana . No sé molt bè com va començar la tradició a la familia però crec que ens la va explicar fa molts anys una amiga suissa de la familia , la Hildee.

Aquest cap de setmana aprofitant que la Raquel, una amigueta del Marçal es quedava a dormir a casa, el conillet va fer una visita avançada i ja ens ha comunicat que aquest diumenge de rams tornarà...estem molt nervisososss ... els ous que amaga són de xocolata i están bonisimssssss venen directament de Suissaaaaa .

Un fil vermell i en Teo ens ajuden a ....

aprendre a cordar-nos les sabates....

Aquesta setmana estàvem els dos tafanejant novetats en una llibreria del nostre poble ( ens encanta mirar llibres ...i no ens podem resistir...per nosaltres les llibreries són un perilllllllll i ara que estan repletes amb totes les novetats preparades per Sant Jordi encara més ) i el Marçal em va ensenyar un conte on el Teo feia un petit curset per aprendre a cordar- se les sabates , com ens va agradar molt i teníem aquesta assignatura pendent ..donç apa a practicar....

Si ja sé que amb sis anys li podria haver ensenyat abans a cordar-se les sabates ...culpa meva es cert...però com a l ´escola están tot el cicle infantil matxancant amb les sabates sense cordons , ja tens el xip de no comprar-li res amb cordons i es clar si no li compres sabates en cordons , dons es clar tampoc li ensenyes a cordar-se les sabates "de cordons". Pero el Teo ha sigut un gran i pacient mestre i desprès d´una estoneta de practica per fi ...JA PODEM COMPRAR SABATES AMB CORDONS !!!!
Aprofito la entrada per deixar aquesta pregunta al aire : els facilitem massa les coses als peques ?

Moltes Felicitats Superpapi

Una imatge val mes que mil paraules així que Felicitats Papi feu un tandem papi-fillet fantástic....hem d´acabar la crema catalanaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Pere i Silvia ...estirant molts fils vermells

Ara fa més o menys un any i mig que vam decidir tirar endavant amb el nostre projecte d´adopció . Durant el temps que va durar la nostra reflexió , si tiràvem endavant , si seria nacional o internacional ,vam anar a informar-nos al ICCA , i vam visitar un parell d´ ECAI. Les dues entrevistes van ser molt decepcionants ja que ens pintaven un panorama força incert i amb poques esperances d´aconseguir el que tant desitgem. Vam xerrar molt entre nosaltres dos i amb alguns amics molt íntims, vam llegir alguns llibres que ens havien recomanat ...
Peró hi va haver dues circumstancies que ens van donar molta empenta per tirar endavant , la primera va ser la arribada a la família de la meva neboda Jana Lai Fujing , la nostra princesa oriental ens va robar el cor des de el primer moment que la vam conèixer , a nosaltres i al Marçal que ja el dia de la seva arribada al Prat volia que ens la portesim a casa.
A la Jana no la vaig conèixer com a tots els meus altres nebots a la clínica Dexeus envoltats de la gran família que som sinó a la meva feina a travès del blog del Pere i amb totes les meves companyes de feina al costat i jo super emocionada i amb llàgrimes als ulls de veure que per fi havien pogut abraçar el seu somni ...el moment en que vaig veure a traves de les fotos ,que el Pere ens penjava a diari, la trobada amb la Jana ,el recordaré sempre i una d´aquelles fotos en les que la Carme abraça a la Jana per primera vegada encara es al meu panell del despatx amb les fotos del Marçal . Sense dubte van ser moments que han marcat la meva vida ja que es van remoure tants sentiments dins meu que en aquell moment ho vaig saber ,la decisió estava presa ,no tenia dubtes de tirar endavant amb l´adopcio i el país seria Xina ja que aquesta decisio que venia de molt anys enrera ara prenia tot el sentit del món.
La primera vegada que vaig entrar a un blog va ser al Raconet de la Jana, la Marta i la Clara , i gracies a ell vaig començar a entrar en tot aquest món dels blogs i de les webs que per a mi fins aquell moment era totalment desconegut... durant aquest període un día rellegint entre una historia i un altre vaig anar a parar a la web de la Sílvia , Filla del cor, i dia a dia veient les imatges de les dues princeses i gràcies als narradors d´aquestes dues boniques histories els dubtes es van anar alleujant i desprès d´explicar al Marçal una mica el nostre projecte i convence´l de que la seva germana acabaria parlant Català...ja que segons les seves paraules " jo no vull un bebè que parli xino vull que parli Català"...donç ens vam tirar de cap a enllestir papers .
Amb tot això vull explicar-vos que la nostra decisió d´adoptar no sorgeix d´ unes boniques imatges trobades a un blog però que aquests blogs van ajudar molt a veure que podíem tirar endavant i que tot aquells complicadisims tràmits que ens demanaven i que se´ns feien tant feixucs acabarien a bon port i que al fi aconseguiríem la familia que tant desitjàvem tenir.
PERE y SÍLVIA Gràcies per haver començat a estirar del nostre fil vermell abans que nosaltres mateixos ,amb els vostres blogs diàriament ajudeu a molta mes gent de la que podeu imaginar...Seguiu estirant els fils i guiant els estels que vindran d´Orient per il.luminar-nos les nits .

7 de Març de 2009 avui fa 20 anys que estem junts

Donç si avui fa 20 anys des de aquell fantàstic viatge per Europa , i especialment dels dies passats a Amsterdam , la nostra ciutat per sempre ja que allà va començar tot ..

Les mans estrenyen les mans , els ulls amoixen els ulls .

Així comença la historia dels nostres cors .

És nit de Març... R.Tagore.

A 3 metres sobre el cel

Aquest és el llibre que acabo de llegir-me ...M´encanta llegir , per a mi és el millor antridepresiu i una dels máxims plaers de la vida , així que de vegada en quant aniré comentant i recomomenant oh no el llibre que tinc entre les mans .
Aquest m ´ha agradat molt , és sobre l´amor a la adolescencia, revius amb una mica de nostalgia aquella etapa tant boja i bónica ...encara que tot s´ha de dir jo , o millor dit nosaltres no la vam viure ni de bon tros amb la mateixa intensitat que la parella protagonista del llibre.
Sense ser literatura d´alt standing , está força bè per reviure temps pasats , apa si us animeu disfruteu-la ¡¡¡

per cert el autor es Federico Moccia i ha sigut un best seller a Italia .

Data de registre per fi ...16 de Febrer 2009!!!!

Aquesta setmana per fi ens ha donat la data de registre , 16 de Febrer .. després de un primer moment d´alegria i alleujament per tenir data ,va venir el baixó per veure tot el que quedava per endavant desprès de tot el que quedava enrere, que us asseguro que és molt ...
El baixón començava a allargar se inútilment i desprès d´unes "xerradetes terapèutiques " de qui sempre esta al costat per escoltar ( eh, Sílvia ?) , donç vam encaminar el cap de setmana d´ una manera més positiva i amb ganes de celebrar-ho. Així que vam decidir que el dissabte ho celebraríem anant a dinar a Barcelona i fent alguna coseta més.
Tenia pendent visitar la botiga de L´Anna Maldonado (gracies Pili per una recomanació tant interessant) per encarregar una coseta per la Jana i només arribar a la botiga, a l´aparador m´esperaba aquest anell amb la imatge de la nena amb les mans enlaire ... a mi aquesta nena en un moment així em diu : " ep , espereu- me ! que darrera d ´aquestes manetes hi ha un gran somriure ..." la coincidència de que el Marçal tingui una foto igual de fa només una setmana ,em fa pensar que hi ha coses que no passen perque si...
Desprès vam anar a dinar per celebrar el registre ,a un restaurant que es diu Specchio Magico i es clar vam demanar al mirallet per el nostre futur , a part de dinar la millor pasta que hem menjat mai ...al marxar vam portar-nos una sorpresa, al darrera de la tarja del restaurant deia :" Caminante , son tus huellas el camino y nada más ;caminante, no hay camino se hace camino al andar . Com sabeu la coneguda poesia de Machado ...un dia ple de senyals o de missatges com volgueu ....no teníem previst anar a aquest restaurant ni tan sols el coneixíem però una amiga ens el va recomanar . Darrera d´aquelles manetes ens espera un gran somriure ,pot ser haurem de fer molt camí però arribarem segur ¡¡¡només espero que els deu dits no siguin senyal de 10 anys d ´espera...això no , però si fos així .....donç seguiria havent al darrera un gran somriure...i mentre per els que esperem...NO PAREM DE SOMRIURE !!

El meu primer repte !!!!!!!!

Bé, m´ha costat una mica acceptar el repte ..per començar no sàvia ni com enganxar les preguntes al blog sense copiar-les una a una, tinc molt que apendreeeeeeeee en aquest món del blog ... gràcies Sílvia per el Repte i per l´ajuda tècnica.
Aquí va....
-com és el teu despertar? Els caps de setmana perfecte sempre d´hora i sense pensar-ho dues vegades..ja veieu l ´hora ! ara entre setmana...cada vegada odio més el despertador encara que m´aixeco amb molta facilitat de 0 a 100 en dos segons .
-estació preferida de l'any -L´estiu, perquè m´encanta la calor, els viatges que fem en família , que el dia s´allargui fins a les 10 , gaudir de la platja i per altre banda m ´agrada molt la natura a la tardor ,visitar els boscos que canvien de color. la visita a la fageda es obligada ... l´hivern no gaire ..soc molt fredolica i la primavera em mata ,tinc molta al.lergia i em passo el dia amb els mocadors a la ma i els ulls plorosos.
què fas al temps lliure?Gaudir de la meva família i dels amics , d´una bona lectura ,de les manualitats empastifadores que fem amb el Marçal, organitzar els milions de fotos que faig ...i ara del blog es clar .
dia de la setmana que prefereixes?divendres a partir del migdia quan plego de treballar i queda tot el cap de setmana per endavant per disfrutar tots tres junts.
-algun lloc que t'agradaria visitar....Xina evidentment i lo abans possible, i els fiords noruecs ,que és un viatge que sempre se´ns ha resistit per un motiu o altre.
-a què tens por? a la malaltia dels qui estimo
-què és per tu un blog? El lloc on coneixo a gent molt interessant , on veig amb impaciència les actualitzacions de la meva fillola ...(Pere les fotos del carnestoltes si us plau...!!!!) i l´entorn en el que dia a dia gracies a les experiències que tots expliqueu m´ajuda a veure que el fil vermell s ´escurça molt poc a poc però sense parar.
-et costa perdonar. l´orgull mal entès i les mentides.
què enyores? a la meva avia i a una amiga que tinc lluny
-com vius el nadal ? M´encanta el Nadal i el visc super feliç encara que molt estresada ...formar part d´una gran família té uns reptes afegits en aquestes dates ¡¡¡
-qui va formar el teu millor concert ? El concert de Peter Gabriel amb yossou n ´dour amb el meu germà Pedro , em va encantar i sinó recordo malament va ser el meu primer concert .

La primera lluna plena del blog

Avui lluna plena, la primera del blog ..us deixo una foto del Marçal ,amb la primera espelma que vam encendre per la Cláudia o el Biel ja fa uns mesos .