Aquest Sant Jordi una Rosa molt especial.

Fa una setmana a l'agafar el correu de la bústia, vaig tenir una sorpresa , entre els sobres de les factures ,de la companyia del gas, de movistar , del aigua etc...els únics que acostumen a arribar ara per correu , hi havia un sobre diferent ....uf que serà ? ...feia temps que no rebia cap sobre especial , ara casi ni per Nadal arriben postals tradicionals , gracies als sms, al correu electrònic i a totes aquestes fantàstiques tecnologies, fins i tot conviden per aquest mitja als casaments... en fi ! Al que anàvem , no vaig esperar a arribar a casa a obrir el sobre i a dins hi havia un preciós collaret ...Una Rosa de Sant Jordi feta amb filferro de colors ... es preciosa i el més especial es qui me l ´ha regalat i qui la fet amb les seves manetes ....La meva estimada Nani , ( ja sé que em mataràs per que posi aquest nom , però a mi m ´encantaaaaaaaaaaaa), la meva cosina amb la que he compartit molts del millors moments quan era molt peque ja que viviem al costat i em portava al cole cada dia ... je je també em comprava pega dolces vermelles i no sé si serà el lligam enganxós de la pega dolça però la veritat es que ens estimem moltisim i ens mantenim en contacte sovint encara que més telefonic que veure´ns....Lo únic que no puc perdonar-li es que no vingués al meu casament perquè se li acudís la fantàstica idea de fer coincidir la data de naixement de la seva primera filla Paula ...però això ja és un altre història ...

Anna tots els collarets que m ´has regalat són preciosos però aquest es el mes especial i l´estreno avui amb moltisima il.lusió .

Anna és un Rosa preciosa moltisimes graciesssssssssss , ets una artistaaaaaaaaaaaa! FELIÇ SANT JORDI !!!!!

Tots som diferents

Inspirada per l´ultima entrada de la Laura de unviatgediferent.blogspot.com volia explicar un fet que li va passar al Marçal a l´escola fa un parell de mesos.


Ell esta super content i molt orgullós de que algun dia arribi la seva germana de Xina , i aquesta alegria la transmet allà on va i ho explica a thotom ...Una d´aquestes vegades va ser amb el seu entorn d´amics de l´escola en el transcurs d´una activitat extraescolar , eren al vestuari uns quants companys i algunes mames i l´avia del Marçal( és una activitat a la que jo no puc anar mai i em substitueix la meva sogra , beneïdes avies !!!! ) i en Marçal va comentar això de que la seva germana venia de Xina , un dels seus companys va riure i algun altre el va seguir amb les brometes fins que al final el Marçal va acabar plorant , són coses de nens no es fet amb malicia però amb ell un tema tant important en el que té tantisima il.lusió dons el va ferir molt ...una de les mamis , la meva amiga Maite , la nostra supermami, va renyar los comentant que no hi havia res de que riure i dient la moltisima sort que tenia el Marçal de tenir una germana que arribaria de Xina ...i això el val calmar molt i li va donar molta seguretat ...tanta que ja veureu el que va passar un parell de dies desprès .
Les coses pensàvem que acabarien aquí però no... els divendres a la classe fan una hora de tutoria en el que els nens expliquen conflictes o temes de la setmana que els preocupin ... i al Marçal que encara li rondava tot el tema per el cap donç quan la mestre va preguntar si algú tenia quelcom que comentar dons el Marçal va aixecar la ma i va dir : " jo vull explicar que la meva germaneta vindrà de Xina i va explicar devant de tota la classe una mica tota la nostra historia , jo de tot això em vaig enterar per la professora que va ser la primera sorpresa per la noticia i per la manera en que el Marçal explicava amb orgull la seva historia ( a mi no m ´ha dit res de tot això ) , ... es clar que això va provocar un debat on van participar tots i els nens que havien nascut d ´altres Països també van parlar , van parlar dels " dels ulls xinos" i de més coses , la mateixa setmana una de les amiguetes de classe del Marçal havia començat a portar ulleres i això havia sigut el altre conflicte setmanal , així es que la profe va tractar el tema de les diferencies entre uns i uns altres com a valor i no com defecte .
Crec que a la escola i els mestres d ´avui en dia tenen una preparació excepcional en tots els temes que envoltin el fet de ser diferents a més de tractar-los amb molta sensibilitat i professionalitat , al menys aquesta ha sigut la meva experiència . Ara estic fent un recull del contes que tenim sobre adopció i la Vicky ( la mestre del Marçal) prepararà un tarda monogràfica sobre el tema .
Aquella tarda al sortir de la escola ...el peque que havia fet el comentari que havia ferit al Marçal , va venir i ens va comentar : " papes del Marçal , ara ja entenc que vol dir que un germanet vingui de la xina ..." nosaltres no enteníem res ...no va ser fins uns dies desprès que vam saber tot això però la veritat es que ens fa sentir-nos molt orgullosos del Marçal i de manera que ell solet ha volgut resoldre el conflicte , i tambè de l´escola i la mestre ...al menys a la nostra classe sap el positiu que hi ha en que tots siguem diferents !!!!
Així es que crec que ens tocarà viure moments dolents però moments com aquest els superen ...estic segura paset a paset entre tots farem un mon millor oi Laura ?

Gracies Maite , Gracies Vicky !!!

Aprofitant la entrada un dels contes que portarem a l´escola es . ELS QUATRE VIATGERS de l ´Asha Miró ..l ´historia de 4 nens que venen de Rússia, India , Etiòpia i Xina a una ciutat al costat del mar on troben uns pares nous .

Avui fa un any que vam entregar la nostra sol.licitud d´adopció al ICCA

Si !! ja ha passat un any i que ràpid que ha pasat i que lent també ... ara mirant enrere penso que el temps ha volat !!, encara que en molts moments durant aquest any semblava que no arrivaba el moment de fer el curs d´idoneïtat, de rebrer el ci , de recopil.lar tots els papers , ...de saber la data de registre ....

Tant de bo que el temps vagi tant ràpid fins que les nostres mans puguin agafar les manetes del nostre petitet o petiteta , però per altre banda quan veig crèixer tant ràpid al Marçal , tambè m´agradaria que el temps s´atures ...i és que la infancia dels peques té tants moments bónics i especials que voldries guardar per sempre i tot pasa tant ràpid!!!

Tant ràpid i tant lent...... !!!!